Una txeca o cheka era una instal · lació que durant la guerra civil espanyola utilitzaven els milicians del bàndol republicà-especialment els partits i sindicats d'esquerra- per detenir, interrogar, torturar i jutjar de forma sumaríssima . Eren conegudes pel carrer on es trobaven, o bé pel nom de qui les dirigia. A part de les que depenien directament del Govern de la República-com la de txeca de Belles Arts o de Foment-, [cita requerida] diversos partits polítics, ateneus, comitès, sindicats o organitzacions del Front Popular disposaven d'una. CHECA DE SANTA URSULA:
Ubicada al convent de Santa Úrsula, a la plaça del mateix nom. Txeca del DEDIDE-
SIM.
Es va instal · lar a l'interior del convent de Santa Úrsula, just a l'esquena de les torres de Quart, a la plaça del mateix nom. Va estar dirigida durant un temps pel comissari Joan Cobo, el comandant republicà Justinià García, cap de l'escorta del ministre Galarza, el capità de milícies Alberto Vázquez i els seus dos germans, i altres que havien exercit comandament a la txeca madrilenya del carrer del Marqués de Riscal, d'on procedien. Com a tècnic amb àmplia autoritat figurava, entre altres estrangers, un individu de nacionalitat russa que usava el nom de Peter Sonín, així com la seva dona, Berta, l'actuació va aconseguir notorietat a València. Potser el personatge més emblemàtic que passés per aquesta txeca va ser l'advocat Jesús-Maria Domingo Abargues, destacat membre de la Comunió Tradicionalista a Gandia, que va ser sotmès durant tres mesos a tota classe de tortures i vexacions. En abandonar la txeca aparentava ser un ancià i els cabells ho tenia tot blanc, tot i que només comptava 31 anys d'edat.
Per aquest convent van passar moltes persones per ser interrogades, com va ser el cas del periodista, advocat, escriptor i polític Luis Lucia Lucia, fundador de la Dreta Regional Valenciana (DRV), partit demòcrata cristià. Després del cop militar del 18 de juliol, es va adherir a la causa republicana, la qual cosa no va impedir que fos detingut i enviat a aquesta txeca, on va ser interrogat, tot i que en cap moment va patir maltractament físic per la seva condició d'antic ministre de la República , a la cartera de Comunicacions i Obres Públiques, en els governs del 6 de maig de 1935, 25 setembre 1935 i 29 d'octubre de 1935, fins desembre del mateix any, en què va ocupar el ministeri d'Obres Públiques, Ciril del Riu Rodríguez. Igualment va passar per aquesta txeca el periodista José Ombuena Antiñolo, que va ser incomunicat en una reduïda, fosca i ombrívola cel · la el sòl estava ocupat per afilades puntes de maons i cobert per una fina capa d'aigua. Arraulit, sense possibilitat de moure o canviar de postures i amb una escassa alimentació, va ser-hi diversos dies fins que va ser posat en llibertat. La seva experiència va ser tan traumàtica i dolorosa que mai va voler parlar-ne, ni tan sols als seus familiars i amics més propers. Per pertànyer a la cinquena columna va ser detingut i enviat a aquesta txeca el mestre Just d'Àvila Sampascual, que era membre de Falange Espanyola de la JONS.
