Lloc d'intrigues i cites de diplomàtics, corresponsals, espies, escriptors, brigadistes de tots els punts cardinals (Ernert Hemingway; John Dos Passos) i espies, al carrer de la Pau 8 de Valènciam, just a la cantonada del carrer de la Pau i Comèdies, on actualment s'ubica un comerç de llenceria, estava situat un dels cafès més famosos i més citat de l'època (any 1937), el carrer de la Pau va albergar un gran nombre de seus sindicals, socials i polítiques, molts dels palauets i grans pisos allí situats, van ser abandonats pels seus propietaris, i reutilitzats per a fins públics. No és d'estranyar que per les voreres d'aquest populos carrer
Al cafe-restarurant Ideal-Room es donaven cita gent de la cultura i l'art. De Max Aub obtenim la següent descripció: "Els vetlladors de marbre lletós, el pis de taulellets blancs i negres, els miralls que recobreixen les parets, els ventiladors que pengen del sostre". I Esteban Salazar ho descriu així: "Entrar a la tarda a l'Ideal Room no era com entrar a la Granja, en el Lió o en el Regina, cafès literaris i artístics madrilenys, era com entrar en aquests tres cafès a la vegada, doncs en l'Ideal Room es trobaven sempre elements de les penyes de tots ells ".
Allà es donaven cita Renau, la seva núvia Manuela Ballester, el seu germà Tonico, els poetes Miguel Hernández, Alejandro Rives i Pascual Pla, Gori Muñoz Sanchis Guarner, José Sabina, Francisco Carreño, Enrique Segarra, Ricard Roso, Angel Gaos, Juanito Renau, Antonio Deltoro, Emilio Nadal, Juan Miguel Romá ... Corresponsals estrangers com Gerda Taro i Alfred Kantorowicz així com membres de les legacions diplomàtiques ...
València era llavors una ciutat oberta que representava per a tots els refugiats que venien famolencs del front, un paradís d'abundància amb l'aparador de Barrachina sempre ple de queviures. A l'hotel Londres, on s'allotjaven els corresponsals estrangers, havia paella els dijous. El Govern republicà es trobava a l'hotel Victòria, al carrer de les Barques, i allà el recepcionista donava per telèfon l'avís de bombardeig als hostes perquè es dirigissin al refugi. No hi havia carreres atropellades pels passadissos, sinó que es cedien el pas al replà de les escales mentre se sentien al lluny els timbals de les canoneres des del mar. Tots eren vells cavallers republicans.
